Us mostrem el funcionament i els components interns d’una forquilla invertida
En aquest article us expliquem i us vam mostrar com és una forquilla seccionada. La primera que us vam mostrar es tracta d’una Showa SFF Air, de funció separada, amb el sistema hidràulic en l’ampolla dreta que seria l’esquerra des de la posició de l’pilot, i el mecanisme de moll a l’esquerra, encara que en aquest cas és de tipus pneumàtic. La imatge serveix, però, per veure la disposició de cada element, apreciant que els cartutxos es col·loquen de dalt a baix, amb les varetes d’empenta subjectes a les punteres.
Així és per dins la forquilla d’una moto de camp
Cada fabricant recorre a un disseny diferent dels taps superiors, que deriva en la necessitat d’útils específics per al seu desmuntatge. Tots coincideixen a comptar amb els cargols de reglatge de compressió i el cargol de purgat d’aire algunes marques també els d’extensió. Un «truc» per identificar a simple vista una forquilla d’cartutx obert o tancat és fixar-se en la mida de la rosca de el tap, més petit en les primeres i viceversa.
Vista en detall de la unió, a la part superior, de l’cartutx intern amb l’ampolla de la forquilla que en aquest cas també és de tipus pneumàtic, i d’aquí l’ús de les vàlvules per ajustar la pressió. A la part inferior, la vareta d’empenta es fixa a les punteres. Si no és així, les barres es caurien cap avall, desprenent-se de les ampolles, juntament amb la roda i els frens, i per això aquest conjunt es considera massa no suspesa.
Així és per dins la forquilla d’una moto de camp
Aquí tenim el mecanisme hidràulic demontado de la seva corresponent forquilla. La peça amb forma de «baldufa» és el pistó en si, format pel cilindre daurat i les làmines. El cilindre gran inferior, en alumini i amb juntes tòriques, fa la funció de segell, per separar la càmera d’oli de la càmera pressuritzada, que el pot estar bé per una molla la majoria dels casos en motos de camp o per gas a pressió més usat en motos de velocitat.
Així és per dins la forquilla d’una moto de camp
Especejament de l’pistó hidràulic. El cilindre en color daurat presenta múltiples perforacions, de diferents mides, amb passos diferenciats per a alta i baixa velocitat. Les làmines formen una vàlvula, doblant més o menys, en funció de la pressió de l’oli que al seu torn depèn de la velocitat i amplitud de el moviment, per deixar passar més o menys fluid i «alentir» així el moviment. El popular treball de settings consisteix a jugar amb el nombre, el diàmetre i el gruix de les làmines per modificar l’efecte amortidor. Alguns fabricants, com WP, en les seves Cone Valve, no empren làmines en les vàlvules, sinó un obturador cònic.
Així és per dins la forquilla d’una moto de camp
Interessant perspectiva que emula la situació de l’pistó submergit en oli. Si el moviment es produeix en un sentit, les làmines alenteixen la velocitat de l’gest. Quan es produeix en l’altre, entra en acció l’anomenada «check valve», que deixa passar oli lliurement tot i que també és un paràmetre de reglatge. El motiu de tancar el conjunt en un cartutx és per mantenir estable la pressió de el líquid, en ambdós costats de l’pistó, quan aquest es mou.
Així és per dins la forquilla d’una moto de camp
El tractament dels materials té una funció més enllà de l’aparença estètica encara que tampoc es pot obviar el fet que a tots els aficionats ens encanten les forquilles de “coloraines”. Els treballs de anoditzat, que s’apliquen a l’exterior de les barres i, també, a l’interior de les ampolles, busquen obtenir una superfície el més llisa possible per reduir a el màxim la fricció, millorant la suavitat de la resposta. Els anoditzats en Kashima, DLC (Diamond Like Carbon) o tefló són dels més usats.
Així és per dins la forquilla d’una moto de camp
Tap seccionat d’una Kayaba PSFII, també pneumàtica, però en el seu cas el destacat és que compta amb dos cargols de reglatge de compressió, un per baixa velocitat el blau i un altre per a alta color alumini. A la imatge s’aprecia com funcionen aquests cargols: estrenyent girant a la dreta, el cargol es desplaça cap a baix i obtura el pas d’oli, de manera que s’alenteix el moviment i s’endureix el tacte; i al revés, a l’afluixar a l’esquerra.
No els havíem esmentat fins ara, però els molls són un component essencial en el funcionament de la forquilla. Sense ells, la suspensió davantera s’enfonsaria completament. La seva funció és absorbir el moviment de la roda a el passar per un mal moment o realitzar un aterratge, i tot seguit tornar la forquilla a la seva posició inicial per mantenir l’equilibri dinàmic de l’xassís. El sistema hidràulic s’encarreguen d’alentir, en major o menor mesura, aquests moviments.
Així és per dins la forquilla d’una moto de camp
Pistó contra pistó. És habitual que les forquilles, tant de cartutx obert com tancat, compten amb diversos pistons amb funcions diferents. En alguns casos com el de la foto un pistó s’encarrega dels gestos de compressió, i l’altre dels d’extensió, encara que també se solen separar els «base valve» (baixa velocitat) dels «mid valve» (velocitat mitjana i alta), i fins i tot hi ha forquilles amb hidràulics de compressió en una ampolla, i els d’extensió en l’altra.
Així és per dins la forquilla d’una moto de camp
Font informació:
motociclismo.es
Marc Abelenda
